top of page
  • an indie collab

Te pūrākau mō te Ūkaipō o Guatavita / Leyenda de la madre Guatavita


Written by Carlos Mamanché - Comunidad Indígena Muysca De Sesquilé. Spanish narration by Mariana Suarez. Illustrations by Camilo Conde. Te reo Māori translations & narration by Hēmi Kelly.



This story was brought to you by our amazing partners at Latin America CAPE. Find the full 'Legendary Links' project and other language combos for this story here.


 

​Māori

Spanish

E kī nei ngā kōrero a ō mātou tūpuna, e hia kē nei ngā marama i huri i hiahia rā te atua wahine o Guatavita, he wahine mōhio, ki te tuku i ōna mātauranga nui ki te iwi Muysca.

Contaron los abuelos que hace muchísimas lunas, la diosa Guatavita (una mujer de gran sabiduría) quiso transmitir al pueblo muysca sus profundos conocimientos.

I tētehi pō atarau, e whiti nei te marama hua me ngā whetū, ka tae mai ia ki tēnei whenua, he emerara tōna hanga. Ka punanga ia i roto i ngā maunga.

Una noche iluminada por la luna llena y las estrellas llegó a estas tierras en forma de una gran esmeralda y aquí, dentro de las montañas, se quedó a vivir.

Nāwai rā, nāwai rā ka whakatau ia ki te whakakite i a ia anō ki te atua o te rā, ko tōna hanga i puta mai ai ia, ko tētahi roto ātaahua, he kānapanapa te tae, pēnei i te emerara.

Pasó mucho tiempo hasta cuando éstas decidieron abrirse y mostrarla al dios Sol en forma de una hermosa laguna vestida de verde esmeralda.

Ka taka i tētahi rā, ka whakatau te rā kia mutu tana huri haere i te ao i tēnei wāhi nei, kia para ai ia i tētahi ara hou, e tīmata ai anō i tētahi rā motuhake i ia tau, i ia tau.

Desde ese día el Sol decidió terminar su recorrido por el mundo en este lugar, para desde allí iniciar su camino a donde regresa nuevamente en un día muy especial cada año.



Ka taka te wā, ka tupu te aroha i waenganui i te roto emerara me ngā taumata o te maunga, me to aha anō, ka puta mai i a rāua tētahi hanga, he wahine, ko tōna ingoa ko Guaginasie, arā, ko te wai o te maunga, ko te tamāhine o Guatavita.


De la unión de la laguna esmeralda y los poderosos cerros había crecido el amor que pronto daría sus frutos en una niña llamada Guaginasie, 'Agua de la montaña', hija de Guatavita.



​Ka haere ngā tau, ka pakeke ake a Guaginasie hei wahine ātaahua, he kiri rauwhero tōna, ā, he makawe roa ōna, he mangu hoki. ​Ka tae ia ki te tapa o te roto ki te kōrero ki ōna kuia kōhatu o te maunga ki te ako i ngā ara haere o te rā.

Pocos años después, Guaginasie se convirtió en una bella mujer de piel cobriza y largos cabellos negros, que salía a la orilla de la laguna a conversar con las piedras abuelas de la montaña y a aprender de los caminos del Sol.

​Ka taka i tētahi rā, ka tae te rangatira o Guatavita ki te roto. ​He tohunga whaimana ia nō te iwi Muysca, i haere mai ki te hāpai i ngā ritenga, ki te hopu hoki i ngā mātauranga nui o Kui Taiao.

Un día llegó a la laguna el cacique de Guatavita, quien era un poderoso sacerdote muysca que venía a hacer sus rituales allí para aprender de la laguna la inmensa sabiduría de la Madre Tierra.

​I tōna taenga mai, ka kite te rangatira nei i a Guaginasie e tata ana ki te rohenga, me te aha, hinga tonu atu rāua i te aroha ki a rāua anō.

Al llegar, el cacique vio a Guaginasie en la orilla y ambos se enamoraron de inmediato.

​Ka whakatata atu, kātahi ka pātai atu nō whea ia.

Él se acercó a ella para hablarle y saber de dónde venía.

​Ka toro te rangatira i a ia i roto i ngā marama e hia nei, kātahi ia ka tono i a Guaginasie hei wahine māna, kia noho tahi hoki a Guaginasie i tōna taha i te riu o te awa o Tominé.

Después de visitarla durante muchas lunas, él la invitó a que fuera su esposa y viviera con su pueblo en el valle del río Tominé.



I mōhio a Guaginasie, kāore ia e wātea ki te whakarere i te roto mehemea kāore tōna whaea e whakaae, engari i whakaae tana whaea i runga i te here kotahi; arā, kia huri ngā marama e toru tekau mā whitu me hoki a Guaginasie rāua ko tana tamāhine ki te roto.

Ella sabía que no podía alejarse de la laguna y que debía pedir permiso a su madre, quien aceptó con la condición de que; Guaginasie debía regresar cuando tuviera una hija y ésta hubiera cumplido treinta y siete lunas.

​Ka wehe a Guaginasie ki te noho i te taha o te rangatira o te Guatavita me tōna iwi. I whakaako ia i ngā akoranga ki te iwi Muysca i tukuna ki a ia e tōna matua maunga, e tōna ūkaipō, e Guatavita, e ngā kaumātua kōhatu me te rā, nāna i whakaatu tōna ara haere ki a ia i ia rā.

Guaginasie fue a vivir con el cacique de Guatavita, junto con su pueblo, donde enseñó a los muyscas lo que había aprendido de su padre la montaña, de su madre Guatavita, de las abuelas piedras y del Sol, que todos los días le mostraba su camino.



I pai a Guaginasie ki tōna iwi, ā, i āwhina noa ia i a rātou.


Guaginasie era muy buena con su gente, a quien ayudaba mucho.



​​Nō konā hau ai tōna rongo i te nuku o te whenua mō tōna ngākau atawhai me tōna aroha. Ka tae mai te iwi nui tonu i tawhiti rā anō ki te tono i a ia.

Así fue como su fama de bondad y amor se extendió en todo el territorio. De todos los lugares venían a pedir sus favores.

​Ka noho, ka noho, ka whānau mai te tamāhine a Guaginasie, pēnei tonu i tā tāna whaea i kī ai, ā, ko Chutamasie te ingoa. Nō te huringa o ngā marama e toru tekau mā whitu, ka hoki rāua ki te roto.

Pasado el tiempo, Guaginasie tuvo una niña de nombre Chutamasie, que al cumplir treinta y siete lunas regresó a la laguna, tal como lo había dicho su madre.

​I haere tahi te rangatira o Guatavita me tōna iwi i te taha o Guaginasie me tana tamāhine, me Chutamasie ki te takere o te roto, kātahi ka whakarērea rāua kia noho mai i reira i tō rāua ūkaipō Guatavita, i te taha anō hoki o te nākahi wai, o Zetamasie, arā, tō rāua kaitiaki.

El cacique de Guatavita con todo su pueblo acompañó a Guaginasie al fondo de la laguna junto con su hija Chutamasie y allí las dejó viviendo con su madre Guatavita y la culebra del agua, Zetamasie, encargada de cuidarlas.




​E tiakina ana tēnei kōrero mō rāua e te iwi Muysca i tā rātou haere ki te roto ki te hāpai i ngā tikanga me ngā ritenga ki te kimi i ngā mātaunga o Guatavita, ki te tono āwhina hoki i a Guaginasie kia hiahiatia ana.

Por eso, el pueblo muysca guardó en el tiempo y en su memoria la necesidad de acudir a la laguna para hacer sus ceremonias y rituales, en busca de la sabiduría ancestral de Guatavita y para pedirle ayuda a Guaginasie cuando así lo requería.

​E kore ai e wareware ēnei wāhine tokotoru, arā, a Guatavita, a Guaginasie, me Chutamasie, kua whakatau te iwi Muysca ki te whakarere i te roto me te whakanoho i a rātou anō i te wāhi e mōhiotia nuitia ana ko 'Te Tihi o ngā Wāhine Tokotoru'.

Para que los muyscas nunca las olvidaran, un día estas tres mujeres (Guatavita, Guaginasie y Chutamasie) decidieron salir de la laguna y dejar su huella en el conocido ‘Cerro de las Tres Viejas’.

​Nā, arā te nākahi wai, a Zetamasie, e kore nei e whakarere i ngā wāhine, nāna i waiho āna tamāhine nākahi iti nei i waenganui i ngā maunga, i runga hoki i te whenua, e mōhiotia ana ināianei hei kaitiaki i runga i ngā wai.

Zetamasie, la culebra del agua que nunca las abandonaba, dejó en su camino por estas montañas a sus hijas, las pequeñas culebras que hoy conocemos, como guardianas del agua y de todo este territorio sagrado.

Ahakoa rā kua kino tētahi taha o te roto i te maunga, kua maroke hoki i ngā rapunga kōura e huna ana, e mau tonu ana te ara e hoki ai te tangata, waihoki kei te takere o te roto e ora tonu mai ana ngā kura a ēnei wāhine tokotoru me te nākahi wai kia puta mai anō rā te iwi Muysca ki te whai ao, ki te ao mārama.

A pesar de haber sido destruida parte de la montaña de la laguna y desaguada parte de ella para buscar el oro escondido, aún permanece intacto el camino de regreso y la presencia de un inmenso tesoro en estas tres mujeres y la serpiente del agua: en el fondo de la laguna donde continúan viviendo con toda su sabiduría a la espera del pronto renacimiento del pueblo Muysca.



Keen to support us to create more Indigenous stories like this? Please give us your feedback through this short survey. We've ensured it literally only takes one minute and we appreciate it so much!


 

Legendary, right? Find the other stories in this project, as well as this story in other language combos, here.



Huge thanks to Latin America CAPE for making this story possible.



0 comments
bottom of page